14 d'abril: "El somni dels caiguts"



Un dia com aquest ‎per mi és sempre un dia difícil, una pausa necessària al calendari on es fa present el record de la meua àvia Maria: una dona lluitadora, treballadora, republicana, amb onze fills i una generositat infinita. Ella ha estat sempre el meu exemple, per això és seu aquest poema de la secció "No tornaràs indemne":

Els núvols detinguts no plouen sobre
aquesta terra erma, sobre els arbres
raquítics i les flors polsegoses
com pedres de tardor anticipada.
Tot es sosté al fons de l’ull que passa,
al fons del somni emparedat
entre creus de raïm
i tombes de camps de forment.
Tot es sosté al fons del somni dels passos.

[Poemes a la intempèrie, 3i4, valència, 2011]

Cada volta



[Il·lustració de Suu do Santos]


És difícil sobreviure’t.
Cada volta que he tornat a tu,
a la teua casa plena d’altres vides
que ja no són la teua.
Cada volta que he guaitat des del carrer
les finestres del segon pis esperant
veure la llum amb la qual il•luminaves
el meu món petit.
M’he sentit una voyeur inútil
cada volta que passe per la vorera
i no puc fer el pas més lent.
És difícil sobreviure’t
cada volta que, amb cura, puge els esglaons
que mai més em duran a la teua porta;
cada volta que sé que no t’hi recolzaràs,
a la barana, esperant-me,
hostessa del temps i la runa.
Cada volta, dic,
és més difícil sobreviure’t.

[De la secció "La nuesa dels dies", Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011)]