"A contracor" es presenta hui, 8 de juny, a València (19.30h. Centre Cultural La Nau).

Aquesta vesprada Iván Vergara, editor d'Ultramarina C&D (Sevilla-Mèxic DF), presentarà a la fira d'edicions del II Festival de Poesia Escènica de València (VOCIFERIO 2012) el meu últim llibre: A contracor. És una edició bilingüe il·lustrada que compta amb la traducció de Guillermo Cano Rojas i amb la intervenció artística de Susana Do Santos. Cada llibre és únic perquè les portades són diferents, per tant, cadascú d'ells serà una peça irrepetible gràcies a les mans de Susana. N'estic molt satisfeta de la nova aposta cultural d'aquesta editorial que es mou entre els oceans. Hui inauguren a València la col·leció "Entre dos mons" amb els meus poemes. Per a mi, tot un luxe i un grandíssim honor. Ací teniu un dels primers poemes del llibre que li agrada especialment a l'amic Carlos Jiménez Arribas, responsable del pròleg que encapçala aquestes tres sèries de poemes en prosa i en vers.


Delicadesa
[1977-1979]

Les ressonàncies d’allò que no pots anomenar amb serenitat t’aclaparen. Recordes les aules obertes als finestrals, els vàters minúsculs i les cadires blaves, els berenars odiosos de llet sense sucre després del somni feliç a les hamaques. Recordes sobre totes les coses les mans de la mestra, Angelina, cordant-te les sabates. Ella et mostrà com fer un nus: l’hauràs de desfer a soles.

Vociferio 2012

II Festival de Poesia Escència de València (del 7 al 10 de juny de 2012)
La imatge d'enguay de VOCIFERIO és de Toño fM. Ja podeu consultar programació, artistes, presentacions, editorials, trobades, performances i moltes coses més a la nostra web: http://www.vociferio.com/ Volem compartir molta poesia amb vosaltres a la ciutat de València en aquesta primavera quasi eterna. Organizta: Raúl Lago (sala Carme Teatre), Alicia Martínez (El Dorado-Activismo Cultural) i Begonya Pozo (Aula de Poesia de la Universitat València) Col·laboren: Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València, Casa del Libro Valencia, REC (Red Espacios Culturales Centro Valencia), Pub Bigornia i La Protectora Teatro.

Conversa amb Miquel Gil per inaugurar el Cicle "Poesia i Cançó".

De vegades et fan un favor sense saber-ho. Quan des del Centre Ovidi Montllor em demanaren que col·laborara en companyia de Miquel Gil al cicle “Poesia i cançó” dedicat enguany a V.A. Estellés vaig reaccionar de forma contradictòria: primer contenta per la proposta i després quasi refusant-la. Malgrat la sorpresa inicial i el meu agraïment considerava que hi havia a la ciutat de València mestres i poetes que l’havien conegut personalment, que l'havien treballat des de diverses perspectives la seua obra (fa poc Lluís Roda, per exemple, n’ha fet un monogràfic per a la revista de Vic ‘Reduccions’) i que podien contar-nos la seua experiència poètica i personal al voltant de la figura d’Estellés. A pesar del meu intent de renúncia, no l’acceptaren i, amb la paraula donada, vaig participar-hi.




[A l'Auditori del C.M. LLuís Vives de València, 2 de març de 2012]


Com havíem establert, abans del concert de Miquel Gil a l’auditori del C.M. Lluís Vives, xerràrem sobre les relacions entre cançó i poesia; sobre les variants i dificultats a l’hora de musicar o escriure un poema –parlant de la qüestió quedà clar que els mètodes són ben pareguts: des de la facilitat més absoluta a la impossibilitat–; també al voltant de les influències de l'obra d'Estellés en l’obra de poetes valencians –des de els seus contemporanis fins als nostres– i, en conseqüència, de la vigència i actualitat de la seua proposta o de la idea de model que en tenen els i les poetes joves. Una bona mostra de paròdia és el poema ‘Propietats de l’Ikea’ de Pau Sif –publicat al seu llibre Viatger que s’extravia (La Cantàrida, 2010)- que, amb no poques dificultats, vaig recitar en to seriós mentre el públic, còmplice, reia tranquil·lament. Una prova més de la normalitat amb la qual l’obra estellesiana ha amerat la nostra tradició poètica. Però no només, també en la nostra conversa recordàrem els músics que havien donat una altra vida als poemes, com també s’havia fet des de propostes teatrals (“Poseu-me les ulleres”, feta per la Companyia de Teatre Micalet per a la temporada 2010-2011) i artístiques (mentre xerraven ens acompanyaven les il·lustracions d’Ube Efe sobre versos d’Estellés).




Com l’excusa d’aquesta trobada eren els poemes d’Estellés, li vaig demanar a Miquel Gil si volia llegir l’últim poema del Llibre de Meravelles. Quina cosa dir? El recità meravellosament amb la seua veu fonda i compromesa:

Car l’exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t’has d’anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.
Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedad i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l’esperança està en el salm.


Tancar el Llibre de meravelles amb un vers com aquest és una estratègia molt hàbil i jo, com a lectora, em quede amb la voluntat de conjuminar el salm –etimològicament del grec ψαλμός (de ψάλλειν), és a dir, tocar las cordes d’un instrument musical– amb la poesia per fer d’elles un cant d’esperança perquè, entre d’altres coses, són eines vitals per al record i el testimoni. Per això l’expressió artística (siga musical, siga poètica, etc.) és inherent a la consciència humana, a la nostra memòria selectiva. Per evidenciar aquest recorregut de la nostra xerrada, vaig acabar llegint el meu poema ‘Tria personal’ (del llibre Poemes a la intempèrie) per després deixar l’escenari a Miquel Gil que, generós, ens va dur amb la seua música les ressonàncies d’Estellés,d’Ovidi Montllor, d’Enric Cassases, de Remigi Palmero i tants d’altres. Com sempre, fou un plaer compartir una bona estona amb mestres grans i humils com Miquel Gil. Per això, com deia al principi, de vegades sense voler et fan un immens favor perquè t’obliguen –també sense tu voler– a tornar al teu passat, als teus poemes, al capdavall, a la teua vida. Merci a totes les complicitats estellesianes!





Torna S.E.M.P.E.R. 2012: "La cuina dels poetes"




Quan l'any passat vam engegar el Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca, preteníem que fóra un lloc de trobada per a poetes. No un lloc públic, com poden ser la llibreria o l'escenari, que serien les taules on se serveix l'àpat poètic, sinó un lloc privat, més íntim, on el poeta s'explicara davant d'altres companys d'ofici i d'aprenents. Aquest any volem anar més enllà, superar el llindar de la conversa, de la confidència, i entrar en matèria, passar de la tertúlia posterior a l'àpat, al moment anterior alconsum, a l'instant concret de l'elaboració del plat.
Per això, aquest any torna SEMPER per ficar el nas en el rebost dels artistes. L’objectiu d’aquesta edició és que tres poetes ens demostren com es fa un poema mentre el fan, i que nosaltres en siguem els marmitons, afegint sal en aquest o aquell vers, pelant l'adjectiu escaient, remenant aquella estrofa o anant a buscar aquell ingredient en un diccionari.
Seguint l’esperit de recerca amb què va néixer SEMPER, aquest any fem un pas més i el convertim en un veritable taller de cuina poètica en el qual guiats per tres xefs d’excepció, aprendrem a emulsionar metàfores i esferificar anàfores.
Les xefs d’aquesta edició seran tres grans poetes: Anna Aguilar-Amat, Teresa Pascual i Margarita Ballester.
SEMPER 2012 es desenvoluparà durant quatre setmanes, entre finals d'abril i principis de maig, paral·lelament a València (Aula de poesia de la UV i Ca Revolta) i Barcelona (Horiginal).

Molt aviat us facilitarem la informació sobre la manera d’inscriure’s i les dates i horaris concrets (http://semperpoesia.blogspot.com).