Vicent Siscar i Begonya Pozo guanyen el XXX premi de poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" de Beniarjó (24 d'abril de 2010)

Text publicat per Josep Lluís Roig al seu bloc "Literatures (la presó de l'aigua)"

Aquest dissabte es va lliurar el XXX premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March. 30 anys, ja, duu el premi.
L'acte va començar amb la presentació del llibre guanyador de l'any passat: “Sema”, de Jordi Mas (de. 3i4), uns breus poemes que recorden la lírica japonesa escrits per un professor de japonés. Un dels poemes diu:

“amant-te meva
en sal de maniobra
dúctil, tan tendra,
tan tesa, tan atenta
a músiques profanes”

Com va explicar l'autor, al poemari té molta importància l'espai en blanc que gira al voltant dels poemes i que jo, ara i ací, no puc reproduir.
Després hi hagué una actuació de cant d'estil valencià que, francament, va sorprendre molt positivament aquells que no el coneixien.
Després després, parlà el mantenidor de l'acte, amb un discurs que paga la pena de llegir tranquil·lament: http://femunpensament.blogspot.com/2010/04/text-del-mantenidor-als-xxx-premis.html
Després després després arribà, per fi, el lliurament dels premis, on el jurat es va aprofitar de la bona voluntat dels organitzadors del premi i, ja que costa tant de publicar poesia, va tornar a atorgar ex-aqueo el premi, que va recaure en Carles Vicent Siscar i en Begonya Pozo.

Felicitats als guanyadors!

Poètica o manual de supervivència (2010)

Poesia és silenci. Poesia és resistència. Poesia és esguard, intel•ligència i mans. Poesia és filosofia. I també paisatge. Camí d’anada i tornada. Poesia és ràbia i insult permanent. Poesia és rebel•lió. Terra. Consciència. Poesia és gest, carn, paraula tèbia. Poesia és fossa, pou i muntanyes. Poesia és aigua, sal, pa i desig. Cel obert. Orgasme. Cos. Comunió. Poesia és ètica, no moral. Poesia és ideologia i utopia. Poesia és plany, llàgrima i llapis. Poesia és flexo i sol, tros de paper a la intempèrie. Poesia és taula, arena, duna en moviment. Marjal. Carrer i plaça. Budells. El mar i la sang. La llum de l’olivera a migdia. Les ombres, els passos, l’alè. Poesia és no fugir de feina. Poesia és necessàriament crit, miniatura i esperança. Poesia és vida.