El jurat del X Premi de Poesia César Simón (Universitat de València - Editorial Denes), integrat per Lola Andrés, Juan Pablo Zapater, Laura Giordani, Jesús Jiménez Domínguez i Begonya Pozo, reunit a València el 13 de setembre de 2013, va atorgar el guardó al poemari titulat ‘Y tú, Pirene’, l’autor del qual és Joan de la Vega.



D’un total de trenta-tres poemaris presentats, el jurat va atorgar per unanimitat el premi a un poemari que destaca “per la seua gran consistència, amb imatges molt impactants. Molts dels seus versos, més enllà del seu perfecte encaix en el conjunt del text, constitueixen petits poemes en si mateixos. Una veu profunda que demostra el seu domini del llenguatge i del recurs poètic, que colpeja la sensibilitat del lector profundament, sense recórrer a l’estridència”. Es diria, doncs, que ‘Y tú, Pirene’ és un poemari que, “com a bona muntanya, desplega diferents cares per al viatge, tres regions vitals i poètiques singulars: la llum blanca, gairebé encegadora, del cim en ‘Con ojos de nieve’, el descens, la foscor de ‘Bajo tierra’, per acabar amb el cant a les cordes esteses per altres, aquells sense els quals qualsevol ascens seria impensable”.

D’acord amb el jurat, és un llibre d’alt voltatge poètic que traspua amor per la natura i aconsegueix d’encendre el paisatge inert. Un llibre escrit amb la paciència i la soledat de l’orfebre, però sense barroquismes ni adornaments innecessaris. Un poemari contemplatiu i meditatiu alhora, que observa la natura i s’hi fon. Uns versos en què les paraules es busquen i es freguen com pedres fogueres, fent sorgir una guspira il·luminadora. Un cant de l’alpinista que s’estima i desxifra la muntanya per després intentar la comprensió de si mateix. Tot comptat, un llibre de gran qualitat i bellesa en el qual la barreja de llengües i les diferents estructures poemàtiques hi conviuen amb naturalitat. Versos nus i contundents. Poesia que ens regala imatges com aquesta: “un valle concede / infinitos indicios / por donde sucumbe / la eternidad”. 
 
Aquesta edició suposa la consolidació d’un premi que ha arribat a la desena edició i que suma en la seua nòmina de guanyadors la veu de Joan de la Vega, poeta i editor a Santa Coloma de Gramanet (1975) i que dirigeix l’editorial La Garúa Libros des del 2004. És autor d’‘Intihuatana’ (Barcelona, Seuba Ediciones, 2002), ‘Ladino’ (Gijón, Trea, 2006), que aplega els seus tres primers llibres: ‘Intihuatana’ (‘Sin lugar a luz’), ‘Ixtab’ (‘La soga en el ojo’) i ‘Ipalnemoani’ (‘Por quien vivo’); ‘Trilces Trópicos. Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador’ (Barcelona, La Garúa, 2006), ‘La montaña efímera’ (Paralelo Sur, Barcelona, 2011), ‘Una luz que viene de fuera’ (Paralelo Sur, Barcelona, 2012), i ‘365 haikus y un jisey’  (Rúbrica editorial, El Prat de Llobregat, 2012). Alguns dels seus poemes han estat inclosos en ‘Campo abierto. Antología del poema en prosa en España 1990-2005’ (Barcelona, DVD Ediciones, 2005), ‘Pájaros raíces, en torno a José Ángel Valente’ (Abada Editores, 2010) i en revistes com ara ‘Alhucema’, ‘Turia’, ‘Piedra del Molino’, ‘Vulcane’, ‘Paralelo Sur’, ‘Nayagua’ i ‘Letra Internacional’.
 
Notícia publicada al web de la Universitat de Valencia el 17 de setembre de 2013.

[http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/joan-vega-guanyador-premi-poesia-cesar-simon-1285846070123/Noticia.html?id=1285891017118]

"Humanitarts", un nou espectacle solidari al Palau de la Música (9 de maig de 2013)

Un bon grapat d'artistes han tingut la generositat de sumar-se a aquest espectacle benèfic que estem organitzant per a Carena, una associació que dóna suport als malats i les malaltes de càncer i les seues famílies. Si voleu saber-ne més sobre aquesta gent valenta que lluita tots els dies per fer la vida més fàcil, ací teniu el seu web: http://asociacioncarena.wordpress.com/.

Miquel Gil i jo estem contents, comboiats, nerviosos, atents, actius, connectats tecnològicament a totes hores...vaja, el normal en un procés de creació nou i engrescador. Esperem poder abraçar-vos ben fort el 9 de maig.

SENSE TOTES I TOTS VOSALTRES, "HUMANITARTS" NO TINDRIA SENTIT.

US NECESSITEM!!!

US HI ESPEREM!!!



Des d'ací, unes gràcies infinites per la seua co·laboració a: Juanjo Blanco, Sergi Cunyat, Claudia Dasí, Susana Do Santos, Albert Garcia Saurí, Gusmà Gil, Josep Ramon Gil-Tàrrega, Jesús Ge, Mareta Jiménez, Néstor Mont, Pau Romeu i Pilar Silla.

X aniversari del premi CÉSAR SIMÓN: l'aventura poètica continua.


X Premio César Simón



Bases


 


1.—Podrán participar autores/as de cualquier procedencia con una única obra de poesía, que no haya sido premiada en otros concursos ni publicada anteriormente.

2.—Se establece una modalidad única: castellano.
3.—El tema, el metro y la rima serán libres.

4.—Todas las obras se presentarán con el sistema de plica. Dentro de un sobre cerrado se hará constar: en la parte externa, el título de la obra con la que se concursa; en el interior se deben incluir los datos personales (nombre completo, dirección, teléfono, correo electrónico), breve CV y fotocopia del DNI o pasaporte.

5.—Las obras tendrán una extensión entre 30 y 60 poemas, se remitirán encuadernadas, por sextuplicado, mecanografiadas a doble espacio y, preferiblemente, por ambas caras. No se admite la presentación de obras por vía electrónica.
 
6.—El autor/a que resulte ganador/a se compromete a entregar su obra en formato electrónico con carácter inmediato.
 
7.—Las obras se remitirán al Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València (C/ Universitat 2, 46003, Valencia), haciendo constar que concursan al «X Premio César Simón». Serán admitidas todas las obras enviadas por correo certificado dentro de la fecha límite.

8.—El plazo de presentación de las obras finalizará el día 2 de mayo de 2013.

9.—La composición del jurado, formado por personas de reconocido prestigio y con una sólida trayectoria en el panorama de la poesía en lengua española, se hará pública una vez finalizado el plazo de presentación de originales, a través del blog del Premio César Simón (http://premiocesarsimon.blogspot.com).
 
10.—La resolución del jurado se hará pública durante el mes de septiembre de 2013 desde la página web del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València (http://www.uv.es/cultura/v/index.htm), así como desde el blog del premio César Simón (http://premiocesarsimon.blogspot.com).

11.—La obra ganadora será premiada con una dotación de 3000 euros (sujetos a retención), en concepto de derechos de autor de la primera edición, y será publicada por Editorial Denes en la colección «Calabria». Asimismo, el autor/a recibirá 40 ejemplares de la obra ganadora.
 
12.—La dotación del premio es indivisible y, en caso de ser declarado desierto en la presente edición, no será acumulable.
 
13.—Los originales no premiados serán destruidos.
 
14.—Cualquier duda generada por las bases será resuelta por el jurado del premio.
 
15.—El veredicto del jurado es inapelable.

16.—La participación en el premio supone la aceptación de sus bases.


Enero 2013


Autores premiados


Roberto Viereck

Madre matria (2002)


José Torres

Proposició d’intencions (2002)

 
Carlos Durá

El agua no espera palabras (2003)

 
Imma Simón

Ombres de l’avenir (2003)

 
Yasmina Galán

Versos de ida y vuelta (2004)


Pedro Montealegre

La palabra rabia (2006)


Rubén Luzón

Cames ajudeu-me  (2006)


Pepa Úbeda

Viure encara (2007)

 
José Morán

Los silencios guardados (2008)


Rafael Correcher

El azul de los lápices (2009)

 
Ambrosio Gallego

Con otros ojos (2010)

 
Lauren Mendinueta

Del tiempo, un paso (2011)


Dolors Alberola

Máquina (2012)

 

Organización y colaboración

Universitat de València

Vicerectorat de Cultura i Igualtat

Ayuntamiento de Villar del Arzobispo

Editorial Denes

Coordinación

Begoña Pozo


Información y contacto:

http://premiocesarsimon.blogspot.com

e-mail: premiocesarsimon@gmail.com

"A contracor" a la Sala de la Muralla (València)

Editorial Ultramarina C&D tiene el enorme placer de invitarles a:


Presentación de “A contracor” de la poeta: Begonya Pozo, título con el cual inauguramos la Colección Bilingüe Mar. El evento se realizará el día 30 de enero de 2013 a las 20h. en la Sala de la Muralla del C.M Rector Peset (Plaza del Horno de San Nicolás 4, Valencia).

Intervendrán en el acto:
Dolors Pedrós (editora)
Guillermo Cano (poeta y traductor)
Susana do Santos (ilustradora)
y la autora.


 
 
 

"A contracor" es presenta hui, 8 de juny, a València (19.30h. Centre Cultural La Nau).

Aquesta vesprada Iván Vergara, editor d'Ultramarina C&D (Sevilla-Mèxic DF), presentarà a la fira d'edicions del II Festival de Poesia Escènica de València (VOCIFERIO 2012) el meu últim llibre: A contracor. És una edició bilingüe il·lustrada que compta amb la traducció de Guillermo Cano Rojas i amb la intervenció artística de Susana Do Santos. Cada llibre és únic perquè les portades són diferents, per tant, cadascú d'ells serà una peça irrepetible gràcies a les mans de Susana. N'estic molt satisfeta de la nova aposta cultural d'aquesta editorial que es mou entre els oceans. Hui inauguren a València la col·leció "Entre dos mons" amb els meus poemes. Per a mi, tot un luxe i un grandíssim honor. Ací teniu un dels primers poemes del llibre que li agrada especialment a l'amic Carlos Jiménez Arribas, responsable del pròleg que encapçala aquestes tres sèries de poemes en prosa i en vers.


Delicadesa
[1977-1979]

Les ressonàncies d’allò que no pots anomenar amb serenitat t’aclaparen. Recordes les aules obertes als finestrals, els vàters minúsculs i les cadires blaves, els berenars odiosos de llet sense sucre després del somni feliç a les hamaques. Recordes sobre totes les coses les mans de la mestra, Angelina, cordant-te les sabates. Ella et mostrà com fer un nus: l’hauràs de desfer a soles.

Vociferio 2012

II Festival de Poesia Escència de València (del 7 al 10 de juny de 2012)
La imatge d'enguay de VOCIFERIO és de Toño fM. Ja podeu consultar programació, artistes, presentacions, editorials, trobades, performances i moltes coses més a la nostra web: http://www.vociferio.com/ Volem compartir molta poesia amb vosaltres a la ciutat de València en aquesta primavera quasi eterna. Organizta: Raúl Lago (sala Carme Teatre), Alicia Martínez (El Dorado-Activismo Cultural) i Begonya Pozo (Aula de Poesia de la Universitat València) Col·laboren: Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València, Casa del Libro Valencia, REC (Red Espacios Culturales Centro Valencia), Pub Bigornia i La Protectora Teatro.

Conversa amb Miquel Gil per inaugurar el Cicle "Poesia i Cançó".

De vegades et fan un favor sense saber-ho. Quan des del Centre Ovidi Montllor em demanaren que col·laborara en companyia de Miquel Gil al cicle “Poesia i cançó” dedicat enguany a V.A. Estellés vaig reaccionar de forma contradictòria: primer contenta per la proposta i després quasi refusant-la. Malgrat la sorpresa inicial i el meu agraïment considerava que hi havia a la ciutat de València mestres i poetes que l’havien conegut personalment, que l'havien treballat des de diverses perspectives la seua obra (fa poc Lluís Roda, per exemple, n’ha fet un monogràfic per a la revista de Vic ‘Reduccions’) i que podien contar-nos la seua experiència poètica i personal al voltant de la figura d’Estellés. A pesar del meu intent de renúncia, no l’acceptaren i, amb la paraula donada, vaig participar-hi.




[A l'Auditori del C.M. LLuís Vives de València, 2 de març de 2012]


Com havíem establert, abans del concert de Miquel Gil a l’auditori del C.M. Lluís Vives, xerràrem sobre les relacions entre cançó i poesia; sobre les variants i dificultats a l’hora de musicar o escriure un poema –parlant de la qüestió quedà clar que els mètodes són ben pareguts: des de la facilitat més absoluta a la impossibilitat–; també al voltant de les influències de l'obra d'Estellés en l’obra de poetes valencians –des de els seus contemporanis fins als nostres– i, en conseqüència, de la vigència i actualitat de la seua proposta o de la idea de model que en tenen els i les poetes joves. Una bona mostra de paròdia és el poema ‘Propietats de l’Ikea’ de Pau Sif –publicat al seu llibre Viatger que s’extravia (La Cantàrida, 2010)- que, amb no poques dificultats, vaig recitar en to seriós mentre el públic, còmplice, reia tranquil·lament. Una prova més de la normalitat amb la qual l’obra estellesiana ha amerat la nostra tradició poètica. Però no només, també en la nostra conversa recordàrem els músics que havien donat una altra vida als poemes, com també s’havia fet des de propostes teatrals (“Poseu-me les ulleres”, feta per la Companyia de Teatre Micalet per a la temporada 2010-2011) i artístiques (mentre xerraven ens acompanyaven les il·lustracions d’Ube Efe sobre versos d’Estellés).




Com l’excusa d’aquesta trobada eren els poemes d’Estellés, li vaig demanar a Miquel Gil si volia llegir l’últim poema del Llibre de Meravelles. Quina cosa dir? El recità meravellosament amb la seua veu fonda i compromesa:

Car l’exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t’has d’anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.
Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedad i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l’esperança està en el salm.


Tancar el Llibre de meravelles amb un vers com aquest és una estratègia molt hàbil i jo, com a lectora, em quede amb la voluntat de conjuminar el salm –etimològicament del grec ψαλμός (de ψάλλειν), és a dir, tocar las cordes d’un instrument musical– amb la poesia per fer d’elles un cant d’esperança perquè, entre d’altres coses, són eines vitals per al record i el testimoni. Per això l’expressió artística (siga musical, siga poètica, etc.) és inherent a la consciència humana, a la nostra memòria selectiva. Per evidenciar aquest recorregut de la nostra xerrada, vaig acabar llegint el meu poema ‘Tria personal’ (del llibre Poemes a la intempèrie) per després deixar l’escenari a Miquel Gil que, generós, ens va dur amb la seua música les ressonàncies d’Estellés,d’Ovidi Montllor, d’Enric Cassases, de Remigi Palmero i tants d’altres. Com sempre, fou un plaer compartir una bona estona amb mestres grans i humils com Miquel Gil. Per això, com deia al principi, de vegades sense voler et fan un immens favor perquè t’obliguen –també sense tu voler– a tornar al teu passat, als teus poemes, al capdavall, a la teua vida. Merci a totes les complicitats estellesianes!