Poètica o manual de supervivència (2010)
Poesia és silenci. Poesia és resistència. Poesia és esguard, intel•ligència i mans. Poesia és filosofia. I també paisatge. Camí d’anada i tornada. Poesia és ràbia i insult permanent. Poesia és rebel•lió. Terra. Consciència. Poesia és gest, carn, paraula tèbia. Poesia és fossa, pou i muntanyes. Poesia és aigua, sal, pa i desig. Cel obert. Orgasme. Cos. Comunió. Poesia és ètica, no moral. Poesia és ideologia i utopia. Poesia és plany, llàgrima i llapis. Poesia és flexo i sol, tros de paper a la intempèrie. Poesia és taula, arena, duna en moviment. Marjal. Carrer i plaça. Budells. El mar i la sang. La llum de l’olivera a migdia. Les ombres, els passos, l’alè. Poesia és no fugir de feina. Poesia és necessàriament crit, miniatura i esperança. Poesia és vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada