Amb el permís de Pau Sif us anote les seues reflexions perquè, en realitat, jo haguera pogut fer les mateixes (no iguals...) i considere que són també col·lectives. La necessitat de diàleg i aprenentatge és la clau que ens mou als "semperians". Parle en plural perquè el naixement de la criatura ha estat possible gràcies a la voluntat i el treball de Josep Pedrals, Jaume C. Pons Alorda, Begonya Pozo, Pau Sif, Eduard Ramírez i Manel Marí. Sense oblidar-nos tampoc de Ferran Garcia i Josep Martínez. Entre tots hem aconseguit posar S.E.M.P.E.R. en moviment, ara és tasca de tots els amants de la poesia aconseguir que camine i tinga una llarga vida.
Entrada del bloc de Pau Sif del divendres 28 de gener de 2011:
S.E.M.P.E.R: Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca
Salvador Espriu va recollir la seua obra de joventut sota l'epígraf Anys d'aprenentatge, aquesta encertada fórmula serviria després per resumir una manera d'entendre la creació literària com un aprenentatge continu. Amb aquesta idea d'evolució constant acaba de nàixer un nou projecte de creació poètica. S.E.M.P.E.R.(Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca).
S.E.M.P.E.R. pretén estimular les habilitats creadores dels poetes joves o no, professionals o amateurs, que comencen o que acaben, tant se val, això és per a tothom, perquè sempre estem a temps d'aprendre dels mestres i ells de nosaltres.
S.E.M.P.E.R. es concreta en un cicle de tallers i recitals a càrrec de poetes dotats d'habilitats i savieses específiques. Els poetes de la primera tongada de lliçons semperianes són: Jaume Pérez Montaner, Víctor Sunyol i Josep Lluís Aguiló i l'objectiu és que en vinguen molts més.
Cada poeta farà el seu taller i el seu recital a cadascuna de les ciutats que són seu de S.E.M.P.E.R., de moment, València i Barcelona.
A València els tallers se celebraran sota l'aixopluc de l'Aula de Poesia de la Universitat de València i els recitals a Ca Revolta. A Barcelona, tant una cosa com l'altra es durà a terme a l'Horiginal.
S.E.M.P.E.R. té l'objectiu també d'enfortir la xarxa i els vincles entre poetes de tot el país i que això servisca perquè n'aprenguem els uns dels altres.
Tot això comença ja. El primer poeta, el que encendrà la metxa, serà Jaume Pérez Montaner i ho farà el dia 23 de febrer a Barcelona i el 10 de març a València. De moment, i per començar, us deixe un poema seu que m'acompanya de fa temps, i si en voleu saber més coses de S.E.M.P.E.R. seguiu aquest enllaç.
CIUTAT NOSTRA
Tristes cançons rellisquen per les blanques façanes.
Ciutat d'entresomnis, t'emboques al mar tèrbol
dels pecats nostres, llances
contra nosaltres l'estúpid orgull
dels teus gratacels i aculls entre les cuixes
l'oci, l'ensopiment, la llordesa
de cent mil cossos inhumans.
El vent de Llevant empenteja cap a terra
la resta de l'exèrcit triomfador.
Veus-los ara marxant
sota l'ample ventall de les teues palmeres.
Veus-los ebris de sol dansant, amant,
agafant-se amb força a tots els principis de la fi,
fiats en una mort eixuta
sense ressorgiments.
I tu, ciutat bagassa,
crides encara falses joies de viure,
ciutat còmplice assegures
esplendors irreals, cruels
cants de cigne i ens empenteges
a ajupir-nos a l'ombra de les teues misèries.
Del gratacels més alt brolla la calba
de la lluna. Amb pixums de Pigalle reguen
noctàmbuls briacs geranis i englantines
Tristes cançons rellisquen per les blanques façanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada