Un dia com aquest per mi és sempre un dia difícil, una pausa necessària al calendari on es fa present el record de la meua àvia Maria: una dona lluitadora, treballadora, republicana, amb onze fills i una generositat infinita. Ella ha estat sempre el meu exemple, per això és seu aquest poema de la secció "No tornaràs indemne":
Els núvols detinguts no plouen sobre
aquesta terra erma, sobre els arbres
raquítics i les flors polsegoses
com pedres de tardor anticipada.
Tot es sosté al fons de l’ull que passa,
al fons del somni emparedat
entre creus de raïm
i tombes de camps de forment.
Tot es sosté al fons del somni dels passos.
[Poemes a la intempèrie, 3i4, valència, 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada