Un 10 de maig, per tant, no puc deixar de recordar una ciutat i una gent que estime. Aquest poema en prosa pertany al meu llibre inèdit A contracor que apareixerà a la tardor en edició bilingüe català-espanyol a la Fundación Inquietudes, en traducció del poeta i amic Guillermo Cano Rojas. De moment, us deixe amb el text original:
Unter den Linden
[Berlin, 2008]
El goig de caminar sense pressa sota la ramada dels til·lers. Abans de començar, la frase de Heine; l’espai de la llibreria blanca, eterna, soterrada, que, buida, aguaita els teus peus cansats. Per arribar-hi has travessat tota la ciutat des de Mitte. Descanses al pati de la Von Humboldt on respires l’asfalt ferm i calent de l’estiu berlinès. Lliges: on es cremen llibres, després s’hi cremaran homes. Ja no és temps de premonicions ni de sacrificis. Tornes a les lletres: la paròdia més dolorosa, el ritu ancestral, les misèries. Ha arribat l’hora de caminar sense pressa sota els til·lers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada