Va aparéixer de sobte
davant les mans paoroses
un estrany mur de vidre,
un mur desconsolat,
decisiu com la llum
primaveral del migdia.
Abans tot era a punt.
Tot es quedà a punt
a l’altra banda del mur:
la gespa el gos les vaques
la casa i el cotxe.
A soles, sense més
compromís que la seua
consciència, va seure i
es va mirar el mur
de vidre: puntual,
desconsolat i últim.
[Poema publicat a la plaquette de Poesia per la Revolta en commemoració de la lectura conjunta amb Marc Granell el dia 11 de febrer de 2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada