No t’agrada el gris sense caràcter, un gris qualsevol humit i trist. T’agrada el gris milà. És el gris d’un temps especial, d’un temps cenyit als budells de les nits insomnes, a l’esclavitud de les cabines taronja i dels cafès a la intempèrie. Plou al jardí de casa. Un cel gris, gris milà, et besa el front.
[Poema publicat a la plaquette de Poesia per la Revolta en commemoració de la lectura conjunta amb Marc Granell el dia 11 de febrer de 2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada