Per Júlia Benavent
Dreta, al bell mig del pont, sobre el Roine, escoltes la cançó antiga que arriba des del Mont Ventoux. Després passeges els carrers mentre el vent duu el record de Laura. Quan pares i alces els ulls veus la capella on, diuen, es miraren. No hi ha capella. Només en queda un mur: només un on penjar tot l’amor que dus a les mans.
[Poema en prosa inèdit, agost 2009]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada