Respires dalt del cim, amb la boira tallada del matí, quan l’hivern mulla l’alé i l’ànima. Dalt respires, amb un mapa de sorolls que podries repetir amb cadascun dels sentits. Quan s’ha fet nit i dia, respires al compàs d’esquirols atents al moviment més imperceptible, a cada passa que has fet per guanyar-te el sòl que ara trepitges.
[Poema en prosa inèdit, agost 2009]
2 comentaris:
Gracies per deixar.nos gaudir de la teva poesia et paso el meu blob per si el vols criticar
http://anna-historias.blogspot.com.es/
gracies
Gracies per deixar.nos gaudir de la teva poesia et paso el meu blob per si el vols criticar
http://anna-historias.blogspot.com.es/
gracies
Publica un comentari a l'entrada