Poemes a la intempèrie és un llibre que travessa diferents territoris: ‘La nuesa dels dies’, ‘Intempèries’ i ‘No tornaràs indemne’. Els poemes breus de la secció central obren ponts des del reconeixement del dolor cap a la voluntat de calma: en dibuixen les transicions. Qui s’acoste a aquests versos trobarà personatges desprotegits i podrà recórrer amb ells escenaris que recreen des de la solitud de l’escriptura a la ràbia davant una realitat que -literalment- crema; la memòria; la mort quotidiana viscuda com absència íntima i intransferible -per això, potser, també comuna-; la nuesa de la consciència davant un paisatge que es (des)cobreix; la llum de les nits i del cos; els carrers de la ciutat o els camins perduts entre l’horta i la infantesa; la terra fragmentada de pors i desigs; els murs de vidre. Un llibre si més no obert a les intempèries on l’últim poema, ‘Tria personal’, enceta un camí nou per l’escriptura, però això ja és una altra història.
[Nota publicada al web de l'editorial valenciana 3i4]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada